dissabte, 18 de febrer del 2012

De l'experiència amb Niño Josele i la Cobla Sant Jordi - CdB

























La segona setmana de febrer de 2012 ha estat francament especial per a mi. M'ha permès treballar per primera vegada un repertori proper al flamenc, de la mà de l'excel.lent guitarrista Niño Josele, el qual, juntament amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, van apuntar-se a un experiment musical (alguns en dirien fusió) que més enllà d'estils va convergir en una voluntat comuna: fer música.

Els meus companys de viatge van ser en Pep Pérez Cucurella, en Cucu, i en David Gómez; amb ells he compartit diversos projectes i ha estat realment un luxe poder tornar a tocar amb ells en una història tan especial. Hi vaig sumar en Biel Amargant, habitual d'un temps ençà en els meus projectes: sempre una garantia, sempre bona actitud i ganes de fer bona música. I és clar, la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, que està protagonitzant una autèntica revolució en el món ja no sardanista sinó musical de Barcelona (i espero que també una mica més enllà, bona falta fa...).

Amb en Josele com a convidat, i gràcies a la seva generositat, vam passar una setmana magnífica, trempant els assaigs (gràcies a en Josep Maria i l'Anna, i a l'Auditori, que ens ho van fer tot còmode i agradable). I finalment, dijous dia 9... El concert.

Un petit recull de tot plegat ho trobareu al web de la cobla, http://www.coblasantjordi.cat/josele

Ara, a mirar de fer sonar aquest tro de macroformació aquí, allà... On se'ns demani.

Gràcies a tots per compartir amb mi aquesta història. Adjunto algunes imatges com a mostra del bon rotllo que desprèn aquest projecte.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Shorter o la música que ultrapassa

Shorter, en la imatge juntament amb Jaco Pastorius, Joe Zawinul i Peter Erskine
(Weather Report).
Shorter o la música que ultrapassa

‘Native Dancer’ i les formacions Weather Report i el segon quintet de Miles, per aquest ordre. Per endinsar-se en aquesta nova provatura (la segona) del pianista Joan Díaz sota l’enunciat de ‘We Sing...’, cal comptar amb aquests tres referents, presents d’una manera més o menys intensa al llarg de la seva trajectòria.

L’àlbum que presentem traspúa en alguns aspectes d’altres influències (inesborrable, en el pianisme de Díaz, la figura de Bill Evans) però ‘We Sing Wayne Shorter’ és, per damunt de tot, un projecte coral amb individualitats brillants i una idea de fons que es desenvolupa de manera orgànica: la música com a pretext però també com a objectiu per ella mateixa, l’oportunitat que significa editar un nou treball per revisitar grans temes, fonaments absoluts en la història del jazz però també peces clau en l’imaginari sonor de qualsevol aficionat al gènere. Díaz, músic polièdric amb tres dècades d’experiència als escenaris, aprofita l’oportunitat que li és atorgada i supera amb èxit el primer escull que significa l’articulació d’un projecte: la tria del repertori.

‘We Sing Wayne Shorter’ inclou, en primer lloc, tres peces troncals de l’àlbum excel.lent de l’any 1974 ‘Native Dancer’: són ‘Beauty and the Beast’, la balada ‘Diana’ i ‘Ana Maria’. La primera d’elles ens serveix, a partir de la base rítmica original, per descobrir el featuring que inclou aquest treball (justificadíssima la presència de Gabriel Amargant, el saxofonista més destacable de la seva generació), així com l’habilitat discursiva de Pau Lligadas al contrabaix, en un solo marcadament bluesy. La segona, ‘Diana’, introdueix amb plenitud la veu de Judit Neddermann en un tema al qual regala una lletra original que alguns sabran veure com a homenatge al duo que en el seu dia van formar Shorter i Hancock en interpretar aquesta balada partint d’aquest format. Per últim, ‘Ana Maria’ (dedicada originàriament a la seva dona) se’ns presenta com una cançó més equilibrada en relació als rols de cadascun dels integrants del quintet, sense obviar un efectista soli de veu, saxo soprano i piano.

Avancem fins l’any 1985 per recuperar de l’àlbum ‘Atlantis’ el tema ‘The Three Marias’. Shorter va trencar amb aquest treball més d’una dècada de silenci com a líder i ho va fer apostant pels sintetitzadors però fent gala d’un bon gust malauradament poc freqüent en els irregulars anys vuitanta. La versió inclosa a ‘WSWS’ té com a particularitat la revisió des del punt de vista acústic d’un tema referencial, respectant-ne l’estructura original però amb el matís interpretatiu que òbviament faciliten els instruments no electrònics.

Reculem fins el 1965, any d’aparició de l’àlbum ‘Speak no Evil’ que incloïa la primera versió del tema ‘Infant Eyes’, dedicat a la seva filla de catorze anys, morta en un accident aeri (en el qual també va morir la seva dona, Ana Maria). Cada nova versió d’aquest clàssic, commovedor i ple d’una espiritualitat que Shorter ha sabut desenvolupar al llarg dels anys, dins i fora dels escenaris, esdevé un trasbals per a l’oïdor en el temps que dura el desenvolupament senzill però sincer d’aquest tema al qual Doug Carn va posar una lletra que en mans de Judit Neddermann resulta fortament emocionant.

‘We Sing Wayne Shorter’ s’obre amb una versió de ‘Pinocchio’ (1967, de l’àlbum ‘Nefertiti’) on veu i contrabaix emulen els unisons de tenor i trompeta de l’original. L’arranjament rítmic, que signa el bateria Ramón Ángel Rey, reforça el substrat d’un tema on sobresurten de manera clara els generosos solos de tenor i de piano. Arribem al final i ho fem amb la festiva ‘Palladium’, tema de l’àlbum ‘Heavy Weather’ de l’any 1977 al qual Díaz suma els backgrounds dels metalls (trombó de vares i dos fiscorns) amb voluntat d’incrementar el gruix sonor de la proposta i reforçar algunes tríades i superestructures. L’aportació rítmica dels metalls resulta especialment eficaç en el crescendo progressiu que s’evidencia en la coda final. Complenten la proposta d’una banda el tema ‘Broken Bossa’, original de Joan Díaz, inspirat precisament en ‘Native Dancer’, disc on Milton de Nascimento ostenta un protagonisme clar en temes com la inicial ‘Ponta d’Areia’; i per l’altra, ‘Nefertiti’, a quartet.


Font: llibret del CD 'We Sing Wayne Shorter' (Discmedi, 2011)

Presentació de 'We Sing Wayne Shorter': dilluns, 7 de novembre, al JazzSí Club

Un any després de la presentació del seu primer projecte a piano solo, Joan Díaz repeteix marc (la programació del Festival Internacional de Jazz de Barcelona) i dóna a conèixer el seu últim projecte, a quintet: 'We Sing Wayne Shorter'.

La presentació d'aquest treball (el primer editat com a artista en exclusiva pel seu nou segell, Discmedi), tindrà lloc el dilluns, 7 de novembre de 2011, a les 20.30 hores, al JazzSí Club del Taller de Músics (Requesens, 2), Barcelona.

Díaz es presenta amb la formació següent:

Joan Díaz 'We Sing Wayne Shorter'
Featuring Gabriel Amargant
Introducing Judit Neddermann
Joan Díaz, piano, arranjaments i direcció musical
Pau Lligadas, contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria

Per conèixer més sobre aquesta proposta, us convidem a visitar el microsite http://www.joandiaz.net/wsws

diumenge, 20 de febrer del 2011

Crítica de 'Peaceful' en Distritojazz.com

Font: Distritojazz.com


Crítica de I. Ortega: '...El pianista Joan Díaz (Barcelona, 1967) nos presenta su nuevo trabajo discográfico: su primer disco a piano solo, titulado "Benestar/Peaceful", un álbum íntimo y recogido lleno de sentimientos y exquisitez musical'.


Per a llegir la crítica sencera: http://www.distritojazz.com/home/web.php?seccion=4&idAlbum=1289

dissabte, 5 de febrer del 2011

'Benestar / Peaceful': Contractació oberta (a partir de febrer de 2011)

Joan Díaz, nov. 2010 (Foto: Carlos Pericás)
Ja oberta la contractació de 'Benestar': el primer treball a piano solo del compositor i pianista Joan Díaz (Nómada, 2010). Presentant en el marc del 42è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el passat 20 de novembre de 2010, a la sala Luz de Gas de Barcelona.

Veure crítica de Pere Pons al diari AVUI/El Punt (28.11.10): 'Díaz va saber transmetre una sensació de benestar i serenor'. (Per llegir la crítica sencera, veure l'enllaç següent: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/337229-viatge-interior.html).

El concert s'ofereix en els formats següents:
Piano solo / Duo
Per a més informació i contractació: info@joandiaz.net

dissabte, 21 d’agost del 2010

Joan Díaz presenta 'Benestar' el proper 20 de novembre, al Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Enregistrat el mes de febrer passat, al estudis Nómada de Barcelona (Pere Aguilar ha estat també l'encarregat d'editar aquest treball), Benestar/Peaceful, l'últim disc de Joan Díaz, ja té data de presentació. Serà el proper 20 de novembre, a Barcelona, a la Sala Luz de Gas, en el marc del 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Díaz i Sambeat, durant la gravació del disc (foto de Carlos Pericás)

Sobre Benestar/Peaceful:
Joan Díaz, piano and composition
Featuring Perico Sambeat, soprano sax

Tracks:
1.- Suite from St. Petersburg to Moscow -I (J. Díaz - 2009)
2.- Suite from St. Petersburg to Moscow - II (J. Díaz -2009)
3.- Suite from St. Petersburg to Moscow - III (IV, Original Version / J. Díaz - 2009)
4.- Suite from St. Petersburg to Moscow - IV (V, Original Version / J. Díaz - 2009)
5.- Fantasy (J. Díaz - 2009)
6.- Nefertiti (W. Shorter - 1967)
7.- Benestar/Peaceful (J. Díaz - 2010)
8.- Not in Love (J. Díaz -2010*)
9.- Turn on the Stars (J. Díaz - 2010*)
10.- A Coruña (J. Díaz - 2010)

*With PS, soprano sax.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Enregistrament del disc a piano sol, amb la col.laboració del saxofonista Perico Sambeat

Els dies 25 i 26 de febrer són els escollits pel pianista i compositor Joan Díaz per enregistrar el seu primer disc a piano solo, als estudis Nómada de Barcelona.

El disc, que inclou tres temes de la 'Suite de Sant Petersburg a Moscou', presentada el maig de 2009 en el marc del concert inaugural del Festival Internacional de Jazz de Vic Pianíssim, presenta també noves composicions, fetes per a l'ocasió.

Per últim, Díaz convida en aquesta gravació el prestigiós saxofonista valencià Perico Sambeat, el qual gravarà dos temes escrits expressament per a ell.