dimarts, 1 de novembre de 2011

Shorter o la música que ultrapassa

Shorter, en la imatge juntament amb Jaco Pastorius, Joe Zawinul i Peter Erskine
(Weather Report).
Shorter o la música que ultrapassa

‘Native Dancer’ i les formacions Weather Report i el segon quintet de Miles, per aquest ordre. Per endinsar-se en aquesta nova provatura (la segona) del pianista Joan Díaz sota l’enunciat de ‘We Sing...’, cal comptar amb aquests tres referents, presents d’una manera més o menys intensa al llarg de la seva trajectòria.

L’àlbum que presentem traspúa en alguns aspectes d’altres influències (inesborrable, en el pianisme de Díaz, la figura de Bill Evans) però ‘We Sing Wayne Shorter’ és, per damunt de tot, un projecte coral amb individualitats brillants i una idea de fons que es desenvolupa de manera orgànica: la música com a pretext però també com a objectiu per ella mateixa, l’oportunitat que significa editar un nou treball per revisitar grans temes, fonaments absoluts en la història del jazz però també peces clau en l’imaginari sonor de qualsevol aficionat al gènere. Díaz, músic polièdric amb tres dècades d’experiència als escenaris, aprofita l’oportunitat que li és atorgada i supera amb èxit el primer escull que significa l’articulació d’un projecte: la tria del repertori.

‘We Sing Wayne Shorter’ inclou, en primer lloc, tres peces troncals de l’àlbum excel.lent de l’any 1974 ‘Native Dancer’: són ‘Beauty and the Beast’, la balada ‘Diana’ i ‘Ana Maria’. La primera d’elles ens serveix, a partir de la base rítmica original, per descobrir el featuring que inclou aquest treball (justificadíssima la presència de Gabriel Amargant, el saxofonista més destacable de la seva generació), així com l’habilitat discursiva de Pau Lligadas al contrabaix, en un solo marcadament bluesy. La segona, ‘Diana’, introdueix amb plenitud la veu de Judit Neddermann en un tema al qual regala una lletra original que alguns sabran veure com a homenatge al duo que en el seu dia van formar Shorter i Hancock en interpretar aquesta balada partint d’aquest format. Per últim, ‘Ana Maria’ (dedicada originàriament a la seva dona) se’ns presenta com una cançó més equilibrada en relació als rols de cadascun dels integrants del quintet, sense obviar un efectista soli de veu, saxo soprano i piano.

Avancem fins l’any 1985 per recuperar de l’àlbum ‘Atlantis’ el tema ‘The Three Marias’. Shorter va trencar amb aquest treball més d’una dècada de silenci com a líder i ho va fer apostant pels sintetitzadors però fent gala d’un bon gust malauradament poc freqüent en els irregulars anys vuitanta. La versió inclosa a ‘WSWS’ té com a particularitat la revisió des del punt de vista acústic d’un tema referencial, respectant-ne l’estructura original però amb el matís interpretatiu que òbviament faciliten els instruments no electrònics.

Reculem fins el 1965, any d’aparició de l’àlbum ‘Speak no Evil’ que incloïa la primera versió del tema ‘Infant Eyes’, dedicat a la seva filla de catorze anys, morta en un accident aeri (en el qual també va morir la seva dona, Ana Maria). Cada nova versió d’aquest clàssic, commovedor i ple d’una espiritualitat que Shorter ha sabut desenvolupar al llarg dels anys, dins i fora dels escenaris, esdevé un trasbals per a l’oïdor en el temps que dura el desenvolupament senzill però sincer d’aquest tema al qual Doug Carn va posar una lletra que en mans de Judit Neddermann resulta fortament emocionant.

‘We Sing Wayne Shorter’ s’obre amb una versió de ‘Pinocchio’ (1967, de l’àlbum ‘Nefertiti’) on veu i contrabaix emulen els unisons de tenor i trompeta de l’original. L’arranjament rítmic, que signa el bateria Ramón Ángel Rey, reforça el substrat d’un tema on sobresurten de manera clara els generosos solos de tenor i de piano. Arribem al final i ho fem amb la festiva ‘Palladium’, tema de l’àlbum ‘Heavy Weather’ de l’any 1977 al qual Díaz suma els backgrounds dels metalls (trombó de vares i dos fiscorns) amb voluntat d’incrementar el gruix sonor de la proposta i reforçar algunes tríades i superestructures. L’aportació rítmica dels metalls resulta especialment eficaç en el crescendo progressiu que s’evidencia en la coda final. Complenten la proposta d’una banda el tema ‘Broken Bossa’, original de Joan Díaz, inspirat precisament en ‘Native Dancer’, disc on Milton de Nascimento ostenta un protagonisme clar en temes com la inicial ‘Ponta d’Areia’; i per l’altra, ‘Nefertiti’, a quartet.


Font: llibret del CD 'We Sing Wayne Shorter' (Discmedi, 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada